Xenohormesi (part 2) o com ens afecta l’estrès que pateixen els animals que mengem

Agrama 2012 corderos02 tcm8 293408

Si en l’entrada anterior al bloc parlàvem de com ens afecta positivament el fenomen conegut com a Xenohormesi quan ens mengem les plantes sotmeses a el mateix estrès climàtic, de pol·lució o de falta de nutrients que nosaltres haurem de patir, aquest mes parlarem de com ens poden afectar les substàncies que segreguen els diferents animals que ens mengem quan estan sotmesos a tots tipus d’estrès.

Tot animal sotmès a estrès (ja sigui agut i fort, com és el cas del moment del sacrifici; com crònic i mantingut en el temps, com ara males condicions de vida) generarà unes substàncies per intentar de “aguantar” aquella situació i sobreviure, igual que les que parlàvem en l’entrada anterior que generen les plantes. La diferència és que els animals generen hormones i que nosaltres també som animals i, per tan, funcionem exactament amb les mateixes hormones.

Això significa que les hormones que el nostre cos fabrica es sumen a les que ingerim a través de la carn, làctics i productes derivats d’aquests animals que han viscut una situació d’estrès important. Així, si portem una vida estressada i a més, consumim productes d’animals estressats, ens estressarem el doble!

Aquestes hormones són indispensables per poder superar una situació que amenaci la vida en un moment determinat, preparant-nos per lluitar o fugir, però en estat natural de normal una situació d’aquest tipus no dura més que uns minuts o unes hores… Ben diferent de la nostra vida avui dia (on patim estrès continuat durant anys) i la de la majoria dels animals que explotem amb la ramaderia (que viuen en espais extremadament reduïts per a la seva mida, juntament amb altres animals estressats que fa que s’ataquin, hormonats i medicats per tal de produir més i evitar malalties que serien inevitables en aquestes condicions, alimentats amb productes que no són els habituals de la seva dieta, transportats en pèssimes condicions, amb llargues hores amuntegats dins de camions, al sol, sense aliment, sacrificats d’una manera que per molt que diguin produeix sofriment, peixos que moren clavats a un ham en un palangre o ofegats a la coberta d’un vaixell, …).

Jo, evidentment, com a vegetarià convençut aposto per una alimentació sense consum d’animals, però per qui no vulgui fer aquest pas, com a mínim, recomano un consum de productes animals d’origen ecològic, on es garanteixi el seu benestar, una alimentació saludable i respectuosa amb el seu metabolisme, els seus drets com a éssers vius, … D’aquesta manera qui vulgui menjar carn, al menys la menjarà de qualitat i amb uns nivells hormonals molt més controlats.

Per tan, veiem que si les plantes ens podien aportar Xenohormesi (protecció que ve de fora), el consum de la major part de carn que trobem a la venta el què ens aporta és més aviat Dis-xenohormesi, o el què seria el mateix, desprotecció (o atac) que ve de fora… Serà qüestió de exigir un millor tracte als animals de ramaderia, ja que això repercutirà en la nostra salut. El consumidor té la capacitat de decidir!

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Xenohormesi o perquè consumir aliments de proximitat, ecològics i de temporada

Maise plant sun blue sky1

L’entrada que us presentem avui no està relacionada amb una patologia en concret ni amb la possible manera de solucionar-la, sinó que busca explicar el perquè és necessària una alimentació lògica i sostenible, més enllà dels motius econòmics, socials i morals (que no per això són menys importants). La intenció és deixar clar que la natura no és capritxosa, sinó que té una manera lògica d’actuar que porta milions d’anys funcionant i, si la sabem entendre a favor nostre, també funcionarem millor nosaltres.

Per què és millor menjar aliments de proximitat, ecològics i de temporada? Molta gent es queixarà de que són més cars, que no són tan pràctics com anar al supermercat i omplir el carro amb vint minuts, que no podem menjar la fruita que tan ens agrada durant tot l’any, … Per altra banda, tots sabem que aliments que no compleixen amb aquests requisits, tenen un preu ecològic molt més alt (indústria, transport, …); contenen tòxics com pesticides, herbicides, conservants, abrillantadors (diuen que en parts tan petites que a la majoria de gent no pot afectar-los… ¿segur?); i tenen unes propietats organolèptiques bastant millorables (gust, color, olor, …).

Aquí tenim una balança amb pesos pesats a cada cantó: Modernitat versus Tradició, Economia versus Ecologia, Multinacionals versus “En Pep de Can nosequè ”, Presses versus “Tot al seu temps”, … on cadascú tria quin és el plat que més pesa per a ell i a qui vol donar els seus diners a l’hora de fer la compra. Tots els arguments anteriors poden ser prou convincents perquè molta gent aposti per retornar a un consum més natural, però avui busco desestabilitzar aquesta balança més enllà d’aquests típics tòpics, utilitzant la lògica natural per millorar la salut personal i del medi.

Per entendre perquè hem de menjar aquests aliments, ens hem de plantejar la següent qüestió: Per què la natura ens ha posat on som? La resposta, un cop més, és una qüestió lògica.

Els éssers vius (i els humans no ens n’escapem de ser-ne un més…), al llarg de l’evolució, hem intentat prescindir de funcions metabòliques que l’entorn ens aporta, per tal d’estalviar energia. Per exemple, els primats vam deixar de sintetitzar certes vitamines, com ara la C, perquè la nostra alimentació ens n’aportava de sobres. Els problemes vindrien quan ens vam allunyar de la font que en produïa com ara els viatges en vaixell sense fruites a l’abast durant mesos, que acabaven produint l’escorbut per falta de vitamina C (Ho van solucionar menjant llimones i llimes durant els viatges). Aquesta no és la única funció que hem perdut i que necessitem suplir menjant-nos els vegetals que tenim a l’abast. N’hi ha una de molt interessant que es diu XENOHORMESI (protecció que ve de fora).

I què és aquesta paraula tan rara? Doncs resulta que els vegetals estan capacitats perquè davant de qualsevol tipus d’estrès (fred, calor, humitat, sequera, tòxics ambientals, plagues, lesions, falta de nutrients al terra, …), o inclús davant de la previsió d’un canvi en el seu medi, generin un seguit de substàncies que els fan més forts i els permeten sobreviure davant les adversitats. I nosaltres, al alimentar-nos d’ells les incorporem i les utilitzem també per ser més resistents als estressors que nosaltres patim. Això repercuteix en una millor salut i en una millor adaptació al medi en el que vivim.

Mannion_mito_fig2Si que és cert que totes les plantes del món fabriquen substàncies d’aquestes, però ¿no serà més interessant menjar una planta que hagi rebut un estrès similar al que hauré de rebre jo? De què em servirà protegir-me de la sequera i la calor que estan patint a Argentina a l’estiu austral si jo estic passant un hivern plujós i humit a Catalunya? De què em servirà menjar-me un aliment que li injecten un seguit de nutrients o substàncies, li facin falta o no, perquè maduri abans o sobrevisqui a on de forma natural no sobreviuria? De què em servirà menjar-me una taronja que porta un any tancada en un frigorífic sense madurar si jo no visc en un congelador? No seria més lògic menjar un aliment que estigui patint les mateixes condicions, que estigui adaptat al clima que jo visc, que sigui capaç de resistir i sobreviure per mèrits propis o amb poca ajuda i que, per tan, sigui capaç de generar aquestes substàncies que em protegiran?

I, evidentment, no serà el mateix si li han posat pesticides, herbicides i altres substàncies… perquè més enllà de si són tòxiques o no (que veient els pacients que acudeixen a la consulta i els últims estudis fets amb gent amb les vies d’eliminació de tòxics compromeses, cada cop sembla més clar que sí), els hi hem modificat l’entorn i per tan, no creixeran adaptades. És la història de sempre de l’ésser humà: no adaptar-se a l’entorn, sinó fer que l’entorn s’adapti a ell i a les seves necessitats.

Però la natura és molt més vella (i bella) que nosaltres i no admet certs capricis humans i, per molt que no ens agradi, no podem pretendre ser més savis que ella i ens hem d’adaptar al medi i a les seves normes de joc si no volem que la nostra salut se’n ressenti. A més, això comporta una menor utilització de substàncies tòxiques en els aliments, una menor contaminació degut al transport i una conservació de la flora i fauna autòctones; que alhora ens reporta més salut.

És cert que la indústria farmacèutica ja està encapsulant aquestes substàncies que ens ajuden a estar més sans i resistents a l’estrès (Resveratrol, Curcumina, Quercetina, ECGC, entre d’altres), però no seria més LÒGIC alimentar-nos del què naturalment ens les aporta i no dependre de la pastilla que una empresa et comercialitzarà a un preu més alt que la verdura ecològica?

Fer un comerç de proximitat, ecològic i de temporada és la única manera de funcionar naturalment i estar sans en l’entorn que ens ha tocat o hem decidit viure. No vol dir que no puguem menjar cap aliment que vingui de l’altra punta del món, que sigui transgènic, que porti pesticides o que sigui criat en hivernacles, però sí que la base de la nostra alimentació ha de seguir les normes del joc de la evolució: “menja el què creix de forma natural al costat de casa si vols estar sa i en harmonia a on vius”.

Seedling

Dos documentals per qui vulgui aprofundir en el tema dels tòxics en els aliments i el malbaratament d’aliments degut a les exigències de la indústria alimentària:

Una entrevista a Esther Vivas sobre el tema de la pèrdua de la nostra varietat de conreus:

Per qui vulgui aprofundir una mica més en el tema de la Xenohormesi, un curt vídeo i dos articles científics en anglès que expliquen les seves avantatges per a la salut i la longevitat, només equiparables a la restricció calòrica en l’alimentació (una altra adaptació evolutiva que no respectem a dia d’avui):

 

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Què és la Psiconeuroimmunoendocrinologia?

Iceberg31

Moltes vegades el símptoma que un veu és només la punta de l’iceberg del desequilibri que hi ha a nivell intern…

La Psiconeuroimmunoendocrinologia (PNIE) és una ciència intraterapèutica que aborda la connexió tetradireccional entre la psique (pensament i emocions), la neurologia (funcionament del sistema nerviós), el sistema immunitari (defenses) i el sistema endocrí (glàndules i hormones), a part de totes les influències internes i externes (genètica, medi ambient, hàbits socials, …) que poden afectar a la salut, ja sigui millorant-la o afectant-la negativament.

Es basa en la utilització de mètodes, sobretot naturals, tals com: la nutrició personalitzada, la complementació nutricional, la fitoteràpia, l’epigenètica, la Micro-Immunoteràpia (homeopatia específica per a infeccions i càncers), exercici físic, programació neuro-lingüística (PNL), canvi d’hàbits de vida per uns de més saludables, drenatge de vacunes, meditació, …

Basic cmykÉs especialment útil per al tractament de qualsevol lesió o dolor (especialment crònics), problemes del metabolisme (diabetis, obesitat, trastorns cardiovasculars, inflamacions, problemes digestius, al·lèrgies i intoleràncies…), problemes relacionats amb l’estrès o nerviosisme, regenerar i rejovenir qualsevol teixit, infeccions de qualsevol tipus, càncers, malalties neuro-psiquiàtriques i neurodegeneratives, …

En el següent video pedu veure la explicació que un dels meus professors, Leo Pruimboom, un dels màxims exponents europeus en PNIE, dóna sobre les bases d’aquesta ciència.:

http://www.youtube.com/watch?v=tOpRwJ3CpNU

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Què és i què provoca la histamina?

Últimament es parla molt d’histamina, Histaminosi, aliments que fomenten la síntesi de la histamina, enzims que la degraden, … Això és degut a que les noves investigacions demostren que molts dels problemes actuals poden tenir a veure amb aquesta substància. Però en realitat què és i què provoca la histamina?

La histamina és una hormona d’estrès que pot provocar inflamació, escalfor, vermellor i picor en varis teixits del nostre cos. La reacció histamínica a la que estem més habituats són les al·lèrgies, per a les quals ja fa molts anys que es donen antihistamínics per tal de pal·liar els seus efectes. Però hem d’entendre que no és una reacció que ens ve de fora, sinó que la provoca el nostre propi cos a través del sistema immunitari.

Cada persona és única i, depenent dels receptors que estan més estimulats, els símptomes que poden aparèixer són:

  • Cefalees i/o migranyes
  • Restrenyiment i/o diarrea, Intestí irritable, Crohn, colitis ulcerosa, càncer de colon
  • Nàusees, vòmits, vertigen
  • Inflor abdominal, digestió pesada, flatulències, molèsties i dolors abdominals sense haver menjat en excés (dispèpsia)
  • Sobrepès sense menjar en excés, dificultat per perdre pes malgrat fer dietes d’aprimament i exercici físic
  • Dismenorrea (excés de síntesis d’estradiol que provoca contraccions doloroses)
  • Pell seca, picors, facilitat per tenir “granets, vermellor, erupcions”, posar-se vermell amb facilitat, dermatitis atòpica, urticària
  • Dolors articulars i/o musculars, contractures i rampes, hipersensibilitat al dolor, Fibromiàlgia
  • Fatiga crònica
  • Pressió arterial alta/baixa, arítmies, taquicàrdies, infart, anafilaxi
  • Al·lèrgies (rinitis, obstrucció nasal, asma, esternuts …) i intoleràncies alimentàries
  • Autisme o falta d’atenció, confusió
  • Sudoració exagerada, excés de salivació
  • Augment de la permeabilitat arterial
  • Edema pulmonar, broncoconstricció, dispnea
  • Insomni, nerviosisme, mala regulació de: temperatura corporal, gana, locomoció, aprenentatge, memòria

????????????????????????

Un antihistamínic pot ajudar molt davant d’una urgència, però no ens solucionarà cap problema a la llarga; només és un “pedaç” momentani que fa que deixem de notar el problema mentre el fàrmac fa la seva funció… però el problema continua actiu de rerefons. La histamina no és l’enemic a combatre. Entre d’altres, la histamina ens permet estar atents i, juntament amb les altres hormones d’estrès, salvar la vida davant d’una situació perillosa.

Si tenim símptomes, és que tenim una acumulació d’histamina al nostre cos, i això vol dir que no la degradem un cop ella ha fet qualsevol de les múltiples funcions biològiques que té al nostre cos. És un problema multifactorial i no es pot solucionar només bloquejant els receptors d’histamina.

Ens ajudarà a curar la Histaminosi: l’alimentació, uns hàbits saludables, baixar els nivells d’estrès, la regulació dels eixos hormonals i la suplementació personalitzada de nutrients, fitoteràpia, flora bacteriana,  homeopatia i  Kinesiologia són dues eines indispensables per abordar aquest problema que cada dia afecta a més gent.

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Vols deixar de fumar?

Copy deixar de fumar

Ets fumador i vols deixar de fumar? Necessites una ajuda? Tan si és per pròpia voluntat o perquè t’hi sents obligat per motius de salut disposem de les eines necessàries, per tal que puguis aconseguir deixar el tabac i tornar a respirar aire net, lliure de fum.

Amb una primera entrevista valorarem el nivell d’addicció i quines ajudes necessita el cos per tal de evitar el síndrome d’abstinència físic i psíquic, expulsar la nicotina dels pulmons, drenar els òrgans intoxicats i modificar els receptors del gust del tabac.

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Com funciona el dolor i com tractar-lo?

0341 scaled

Habitualment, quan pensem en el dolor ens imaginem que es troba localitzat en un punt concret (al lloc a on ens hem donat un cop, a el genoll que vam forçar al córrer l’altre dia, a l’estómac que hem omplert massa al menjar, …). La realitat és bastant diferent, però.

Resulta que l’encarregat de que nosaltres sentim dolor és el nostre Sistema Nerviós Central (cervell i mèdul·la espinal), el qual processa tots els estímuls que li arriben de la perifèria i decideix si hem de sentir dolor o no. Per exemple: un esportista pot no sentir dolor mentre està realitzant la competició, encara que s’hagi produït una lesió. Això és degut a que el Sistema Nerviós Central interpreta que estem en una situació d’estrès (igual que si ens estigués perseguint un depredador) i no és convenient sentir dolor, ja que això podria fer perillar la nostra supervivència. Aquest és un cas desmesurat, però no obstant, habitual de una reacció instintiva; en casos més greus, la literatura mèdica en va plena: soldats en guerra que no noten el dolor de ferides molt greus, pares o mares capaços de qualsevol cosa en veure el seu fill en perill, …

Per tal de poder tractar el dolor, hem de començar entenent què l’origina (sigui un factor extrínsec: com ara una lesió; o un factor intrínsec: com ara un dolor crònic mantingut en el temps, una sensibilització central, …). Si sabem a on hem de posar la nostra atenció per tal de solucionar el problema, hi tenim molt de guanyat! Per exemple: davant d’un dolor crònic de genoll, posar-se un antiinflamatori local o prendre’s un Ibuprofè o simil·lar, servirà de poc més que com a pal·liatiu momentani.

Qualsevol teràpia global o holística al tractar a una persona afectada per a qualsevol tipus de dolor busca mirar en perspectiva tota la persona i el seu entorn, i després veure quines són les millors eines per ajudar a tornar a la normalitat des d’un abordatge Bio-Psico-Social.

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Coneixes el Kinesiotape?

Copy id 100120661 e1375897986519

El Kinesiotape és un tipus d’embenat que neix de la mà del japonès Kenzo Kase i combina conceptes de diferents teràpies tals com: la Kinesiologia, la Osteopatia i la Medicina Tradicional Xinesa.

Es basa en la premissa de no limitar el moviment com fan els embenats rígids o compressius que habitualment estem acostumats a utilitzar, si volem aconseguir una recuperació funcional màxima. Està format d’una malla de fibres de cotó elàstic en forma de ona amb una cola hipoalergènica (fet que fa que pràcticament tothom els pot utilitzar) que col·locada en el lloc i de la manera correctes aconsegueixen: potenciar o relaxar la musculatura, fer arribar més sang i limfa per tal d’ajudar a desinflamar tot tipus d’afeccions, ajudar a la consolidació de esquinços i tractar punts o segments orgànics seguint un nervi o meridià d’acupuntura.

Kinesiotaping o embenats neuromusculars [més informació]

Actualment està molt de moda, ja que tots hem vist les “tires de colors” que porten atletes, jugadors de futbol o basquet i altres esportistes d’elit. Però no només funciona per a esportistes, sinó que és molt útil per a tot tipus de problemes quotidians.

Per a més informació CONTACTA AQUÍ

Deixa de preocupar-te per les al·lèrgies

Copy alc2b7lc3a8rgies e1376154341251

Tens al·lèrgies i no saps què més fer perquè no et molestin? Contràriament al què habitualment es creu, hi ha tractaments que poden eliminar les al·lèrgies. No pal·liar-les, sinó curar-les.

Una al·lèrgia és una reacció exagerada del nostre sistema immunitari davant d’un factor inert (que habitualment no hauria de generar cap reacció). És com si el nostre sistema de defensa estigués mal programat i ataqués aquest element, tal com ho faria davant d’una infecció.

Deixa de preocupar-te per les al·lèrgies [més informació]

La teràpia que utilitzo busca trobar l’origen de l’al·lèrgia i fer que el sistema immunitari deixi de reconèixer l’al·lergen com a un agent extern al qual se l’ha d’atacar. D’aquesta manera desapareixen els símptomes.

Conjuntament amb el canvi d’alguns hàbits de vida és una tècnica molt ràpida i efectiva en tot tipus d’al·lèrgies (àcars de la pols, pòl·lens varis, pèls d’animals, fongs, clor, lactosa, gluten, fruits secs i aliments varis, entre altres). El tractament no presenta efectes secundaris i és apte per a tots els públics (nadons, embarassades, ancians, …).

Per a més informació CONTACTA AQUÍ