El mes passat vam parlar de les fruites carnoses, la part que envolta a les protagonistes del capítol d’aquest mes: les llavors, entre les quals, també hi podríem incloure els que habitualment anomenem fruits secs.
Les llavors serien pròpiament, d’on brota una nova planta, quan aquestes troben les condicions òptimes per a germinar, arrelar-se i créixer.
De què parlo quan parlo de fruits secs, pipes i altres llavors?
Aquest capítol és doble, ja que inclou dos dels 25 punts bàsics per a la salut. Això és perquè malgrat a totes les podríem anomenar llavors, el més comú és que les diferenciem amb aquests dos grups:
Fruits secs: nous de tot tipus, ametlles, avellanes, anacards, festucs, pinyons, castanyes,…
Llavors: pipes de gira-sol, pipes de carbassa, sèsam blanc, sèsam negre, lli daurat, lli marró, xia, cànem, comí negre,…
Totes elles són les llavors de la seva planta respectiva, però aprofitant que habitualment se les classifica per separat i sabent que ens aporten nutrients lleugerament diferents, serà interessant menjar-ne vàries de cadascun dels dos grups.
En la majoria de casos, serà millor consumir-les crues o cuites poca estona, ja que les grasses sanes que contenen, s’oxiden molt ràpidament amb la calor. Per això mateix, durant aquest capítol, ens referim tota l’hora a fruits secs i llavors tal qual (crues, activades o torrades), però no salades, fregides,… que serien comestibles per menjar-ne de tan en tan.
Els cacauets, malgrat la majoria de gent els consumeix dins d’aquest grup, són una llegum. Per això, tan nutritivament parlant com amb algunes de les singularitats a tenir en compte d’aquest grup d’aliments, els veurem en el seu capítol corresponent.
El més important en aquest punt, és no confondre amb les fruites dissecades, explicades en el capítol 2, ja que són fruites carnoses, però que simplement se’ls hi ha retirat l’aigua per un procés de assecatge. Nutritivament són una fruita (amb més concentració de sucre, tal i com ja vam veure) i, per tan, no s’assembla gens al què ens aporten els fruits secs i llavors.
No confondre tampoc amb el blat de moro fregit (els anomenats “quicos”) o altres “snacks” que moltes vegades posen en les mal anomenades barreges de fruits secs. En aquest cas serien cereals o processats de farines i, per tan, serien comestibles per menjar-ne esporàdicament.
Quan menjar fruits secs? I quina quantitat?
En aquest cas, al conservar-se durant molt de temps, sempre i quan no s’humitegin, en podem consumir tot l’any, sense haver de tenir en compte la temporada (a no ser que tinguis algun arbre o planta que faci aquestes llavors i t’interessi collir-les quan toca, abans que brotin). Per a una òptima conservació, guardar-les en un pot de vidre al frigorífic, ja que d’aquesta manera les grasses sanes que contenen, no s’oxiden.
Podem prendre’n un grapat cada dia de les que ens agradin, soles o incloent-les dins dels àpats que ens vinguin de gust (amanides, pastes, arròs, saltejat de verdures,…), sempre i quan se’ns posin bé. Anar variant entre elles o fer una barreja de vàries.
És important mastegar-les a poc a poc i bé, ja que sinó, no les digerirem i quan anem de ventre, en veurem trossets. Les llavors més petites (lli, xia, cànem, sèsam, escaiola, comí negre,…) serà millor triturar les que consumirem al moment, amb un molinet de pebre, de cafè o Thermomix (o triturar-ne més quantitat i guardar-les en un pot de vidre al congelador. No queden preses i pots agafar-ne a cullerades), afegint-les en cru a qualsevol plat que ens vingui de gust.
I si els fruits secs o llavors no se’m posen bé?
Hi ha gent que quan menja aquests aliments nota malestar digestiu, gasos o problemes intestinals. Pot ser per varis motius…
Primer de tot, no ens hem de oblidar que les llavors estan dissenyades per resistir la digestió i poder ser plantades en un altre punt del bosc on l’animal s’ha menjat el fruit, amb abono inclòs! Que n’és de sàvia la naturalesa… Però en el nostre cas, que les acabarem tirant aigua avall i que no tindran opció de germinar i fer una nova planta, millor assegurar-nos la seva digestió si no volem gastar els diners absurdament, ni provocar-nos problemes intestinals més importants.
El primer pas, tal i com ja hem parlat és, com a mínim, mastegar-les molt bé o triturar-les. Les llavors petites seran les més complicades de mastegar, per això hem comentat lo de triturar-les. La gent que haurà de vigilar més amb les llavors petites senceres (inclús evitar per complert), és la gent que pateix de diverticles (un problema intestinal on es formen com unes petites hèrnies en els intestins on és fàcil que s’hi acumuli menjar no digerit i s’inflami).
Un altre factor és que per poder resistir la digestió i fer que les expulsem abans, les parets d’aquestes llavors contenen vàries substàncies (els cereals i les llegums també, com ja veurem en el seu capítol), que poden ser irritants de l’intestí. Hi ha molta gent que inclús utilitza les llavors expressament per provocar-se anar de ventre (sobretot el lli), però no ens oblidem que estem provocant una irritació per forçar una cosa que no va bé. No se’n pot abusar, perquè sinó es converteix en un cercle viciós on la inflamació provoca més restrenyiment, que requereix més quantitat de llavors,… fins que arriba un moment que les llavors ja ni tan sols fan efecte i hem de passar a medicaments irritants més forts, com molts dels laxants no osmòtics del mercat. Si teniu problemes habituals de restrenyiment, l’ideal és buscar el perquè amb l’ajuda d’un professional de la salut que us sàpiga aconsellar sobre les seves possibles causes: deshidratació, falta/excés de fibra, sobrecreixement bacterià o fongs a l’intestí, alteracions hormonals, estrès, falta d’algun mineral, falta de moviment o problemes múscul-esquelètics per citar-ne uns quants.
[…]
El capítol continua de forma exclusiva per als subscriptors. Altres temes que es parlen en aquest capítol són: Com activar i germinar de les llavors i fruits secs perquè els puguem digerir i absorbir millor, aplicacions terapèutiques de les llavors per regular les hormones sexuals femenines (estrògens) i alteracions associades a la regla i menopausa, principals nutrients que trobem als fruits secs i llavors, com substituir-les per altres aliments si no en podem menjar, la importància que siguin vives (no irradiades),…
Per seguir llegint, inscriviu-vos de forma gratuïta a la Newsletter i rebreu aquest regal, junt amb tots els capítols que aniran venint en els mesos següents.
Versión en Español:
Per a més informació CONTACTA AQUÍ