En aquest primer capítol ens centrarem especialment en les verdures, ja que si un sol grup d’aliments hagués de ser considerat indispensable, seria aquest. Com veurem, hi hauran algunes persones en especial, que n’hauran de fer un consum limitat o de només algunes varietats, però per regla general, cap altre grup ens ofereix tal varietat de nutrients indispensables com aquest. Les verdures contenen casi tot tipus de vitamines, minerals, antioxidants i fibra (indispensable per a la salut de la nostra microbiota), entre d’altres.
Malgrat això, desafortunadament, és un dels grups d’aliments que més gent té problemes per incloure habitualment a la seva alimentació. Durant aquest capítol procurarem dissoldre aquests entrebancs perquè qui no consumeixi verdures diàriament, trobi la manera de fer-ho. I a poder ser, de la forma adequada per gaudir d’aquesta experiència i deixar de veure-les com un càstig.
De què parlo quan parlo de verdures?
Dintre de les verdures hi tenim una gran varietat d’aliments, tals com:
- Fulles verdes: enciams, escarola, endívies, bledes, espinacs, créixens, canonges, rúcula, dent de lleó, fulles de raves, xicoira, api, …
- Cols i altres crucíferes: bròquil, col, coliflor, col llombarda, cols de Brussel·les, col kale, bimi,…
- Tubercles: patates, moniatos, remolatxa, xirivia, colinap, colrave, raves, naps, nyàmera,…
- La família dels alliums: all, ceba, porro, cibulet, calçots,…
- Hortalisses vàries: carbassa, carbassó, pebrots (verds, vermells, caiena,…), albergínies, cogombres, tomàquets (tot i que en realitat, són una fruita)…
- Altres: espàrrecs, carxofa, card,…
Exceptuant patates, moniatos, nyàmeres, albergínies, carxofes i card, que s’han de cuinar per poder-los consumir, la resta es poden menjar crus, cuinats, germinats o fermentats (com ja veurem en un capítol posterior). També podríem incloure en aquest grup totes les espècies i les algues, però els hi hem reservat un capítol especial per cada un d’aquests grups d’aliments, ja que tenen propietats molt especials i val la pena profunditzar-hi.
Els bolets, ja siguin comprats o “de collita pròpia”, els podríem incloure com un subgrup dins d’aquest. Procurar aprofitar la varietat que floreix a la tardor, per menjar-ne de diferents tipus i fer conserves casolanes o congelar-los per seguir-ne menjant la resta de l’any. Aprofitar quan en trobem al mercat per incloure’ls a les nostres receptes. Els únics que es poden menjar crus són els ceps, l’ou de reig i xampinyons. La resta, sempre serà millor cuinar-los. I evidentment, si no sou boletaires experts, no mengeu cap bolet que no estigueu totalment segurs que és comestible.
Les verdures: indispensables, però problemàtiques
Un dels factors que fa que les verdures no siguin el grup d’aliments més popular és el fet que vivim en un món estressat, on tots anem faltats de temps, i la seva conservació i necessitat de consumir-les fresques per tal de no perdre els nutrients, fa que molta gent les descarti o prioritzi altres menjars més ràpids i fàcils de emmagatzemar i/o cuinar. És molt temptador comprar menjars ja preparats que només s’han d’escalfar uns minuts i llestos, però hem de reservar això per dies puntuals com ja parlàvem a la introducció, perquè sinó només estarem omplint l’estómac, però no nodrint-nos, que és la primera finalitat de menjar. D’aquí la importància de consumir la major part de les verdures de la nostra dieta fresques, de proximitat i temporada. Si no és així, hauran estat collides abans del què tocaria (amb la fruita que veurem més endavant encara és més clar) i conservades en càmera frigorífica durant molt de temps, perdent els pocs nutrients que havien absorbit, d’una terra alimentada amb nitrats i poca cosa més.
Malgrat haguem agafat aquesta rutina, mai és tard per recuperar els bons hàbits, i ja us avanço que no és tan complicat… només cal una mica de previsió. La majoria de verdures, com ja hem vist, es poden consumir crues, tallant-les o rallant-les en un moment per tal de menjar-les en una deliciosa amanida. Una altra opció ràpida és cuinar en grans quantitats i congelar-ho o refrigerar-ho (depenent del temps que tardarem a consumir-ho) en porcions individuals/familiars, fent-nos nosaltres mateixos uns “processats” mínims, que podrem reescalfar o saltejar en un moment, amb una pèrdua mínima de nutrients.
[…]
El capítol continua de forma exclusiva per als subscriptors. Altres temes que es parlen en aquest capítol són: “no m’agraden les verdures” i què fer per canviar-ho, problemes digestius amb les verdures, perquè és important el consum ecològic, de proximitat i de temporada… i un regal sorpresa!
Per seguir llegint, inscriviu-vos de forma gratuïta a la Newsletter i rebreu aquest regal, junt amb tots els capítols que aniran venint en els mesos següents.
Versión en Español:
Per a més informació CONTACTA AQUÍ