Xenohormesi o perquè consumir aliments de proximitat, ecològics i de temporada

L’entrada que us presentem avui no està relacionada amb una patologia en concret ni amb la possible manera de solucionar-la, sinó que busca explicar el perquè és necessària una alimentació lògica i sostenible, més enllà dels motius econòmics, socials i morals (que no per això són menys importants). La intenció és deixar clar que la natura no és capritxosa, sinó que té una manera lògica d’actuar que porta milions d’anys funcionant i, si la sabem entendre a favor nostre, també funcionarem millor nosaltres.

Per què és millor menjar aliments de proximitat, ecològics i de temporada? Molta gent es queixarà de que són més cars, que no són tan pràctics com anar al supermercat i omplir el carro amb vint minuts, que no podem menjar la fruita que tan ens agrada durant tot l’any, … Per altra banda, tots sabem que aliments que no compleixen amb aquests requisits, tenen un preu ecològic molt més alt (indústria, transport, …); contenen tòxics com pesticides, herbicides, conservants, abrillantadors (diuen que en parts tan petites que a la majoria de gent no pot afectar-los… ¿segur?); i tenen unes propietats organolèptiques bastant millorables (gust, color, olor, …).

Aquí tenim una balança amb pesos pesats a cada cantó: Modernitat versus Tradició, Economia versus Ecologia, Multinacionals versus “En Pep de Can nosequè ”, Presses versus “Tot al seu temps”, … on cadascú tria quin és el plat que més pesa per a ell i a qui vol donar els seus diners a l’hora de fer la compra. Tots els arguments anteriors poden ser prou convincents perquè molta gent aposti per retornar a un consum més natural, però avui busco desestabilitzar aquesta balança més enllà d’aquests típics tòpics, utilitzant la lògica natural per millorar la salut personal i del medi.

Per entendre perquè hem de menjar aquests aliments, ens hem de plantejar la següent qüestió: Per què la natura ens ha posat on som? La resposta, un cop més, és una qüestió lògica.

Els éssers vius (i els humans no ens n’escapem de ser-ne un més…), al llarg de l’evolució, hem intentat prescindir de funcions metabòliques que l’entorn ens aporta, per tal d’estalviar energia. Per exemple, els primats vam deixar de sintetitzar certes vitamines, com ara la C, perquè la nostra alimentació ens n’aportava de sobres. Els problemes vindrien quan ens vam allunyar de la font que en produïa com ara els viatges en vaixell sense fruites a l’abast durant mesos, que acabaven produint l’escorbut per falta de vitamina C (Ho van solucionar menjant llimones i llimes durant els viatges). Aquesta no és la única funció que hem perdut i que necessitem suplir menjant-nos els vegetals que tenim a l’abast. N’hi ha una de molt interessant que es diu XENOHORMESI (protecció que ve de fora).

I què és aquesta paraula tan rara? Doncs resulta que els vegetals estan capacitats perquè davant de qualsevol tipus d’estrès (fred, calor, humitat, sequera, tòxics ambientals, plagues, lesions, falta de nutrients al terra, …), o inclús davant de la previsió d’un canvi en el seu medi, generin un seguit de substàncies que els fan més forts i els permeten sobreviure davant les adversitats. I nosaltres, al alimentar-nos d’ells les incorporem i les utilitzem també per ser més resistents als estressors que nosaltres patim. Això repercuteix en una millor salut i en una millor adaptació al medi en el que vivim.

Mannion_mito_Fig2Si que és cert que totes les plantes del món fabriquen substàncies d’aquestes, però ¿no serà més interessant menjar una planta que hagi rebut un estrès similar al que hauré de rebre jo? De què em servirà protegir-me de la sequera i la calor que estan patint a Argentina a l’estiu austral si jo estic passant un hivern plujós i humit a Catalunya? De què em servirà menjar-me un aliment que li injecten un seguit de nutrients o substàncies, li facin falta o no, perquè maduri abans o sobrevisqui a on de forma natural no sobreviuria? De què em servirà menjar-me una taronja que porta un any tancada en un frigorífic sense madurar si jo no visc en un congelador? No seria més lògic menjar un aliment que estigui patint les mateixes condicions, que estigui adaptat al clima que jo visc, que sigui capaç de resistir i sobreviure per mèrits propis o amb poca ajuda i que, per tan, sigui capaç de generar aquestes substàncies que em protegiran?

I, evidentment, no serà el mateix si li han posat pesticides, herbicides i altres substàncies… perquè més enllà de si són tòxiques o no (que veient els pacients que acudeixen a la consulta i els últims estudis fets amb gent amb les vies d’eliminació de tòxics compromeses, cada cop sembla més clar que sí), els hi hem modificat l’entorn i per tan, no creixeran adaptades. És la història de sempre de l’ésser humà: no adaptar-se a l’entorn, sinó fer que l’entorn s’adapti a ell i a les seves necessitats.

Però la natura és molt més vella (i bella) que nosaltres i no admet certs capricis humans i, per molt que no ens agradi, no podem pretendre ser més savis que ella i ens hem d’adaptar al medi i a les seves normes de joc si no volem que la nostra salut se’n ressenti. A més, això comporta una menor utilització de substàncies tòxiques en els aliments, una menor contaminació degut al transport i una conservació de la flora i fauna autòctones; que alhora ens reporta més salut.

És cert que la indústria farmacèutica ja està encapsulant aquestes substàncies que ens ajuden a estar més sans i resistents a l’estrès (Resveratrol, Curcumina, Quercetina, ECGC, entre d’altres), però no seria més LÒGIC alimentar-nos del què naturalment ens les aporta i no dependre de la pastilla que una empresa et comercialitzarà a un preu més alt que la verdura ecològica?

Fer un comerç de proximitat, ecològic i de temporada és la única manera de funcionar naturalment i estar sans en l’entorn que ens ha tocat o hem decidit viure. No vol dir que no puguem menjar cap aliment que vingui de l’altra punta del món, que sigui transgènic, que porti pesticides o que sigui criat en hivernacles, però sí que la base de la nostra alimentació ha de seguir les normes del joc de la evolució: “menja el què creix de forma natural al costat de casa si vols estar sa i en harmonia a on vius”.

seedling

Dos documentals per qui vulgui aprofundir en el tema dels tòxics en els aliments i el malbaratament d’aliments degut a les exigències de la indústria alimentària:

Una entrevista a Esther Vivas sobre el tema de la pèrdua de la nostra varietat de conreus:

Per qui vulgui aprofundir una mica més en el tema de la Xenohormesi, un curt vídeo i dos articles científics en anglès que expliquen les seves avantatges per a la salut i la longevitat, només equiparables a la restricció calòrica en l’alimentació (una altra adaptació evolutiva que no respectem a dia d’avui):

 

Per a més informació CONTACTA AQUÍ