Xenohormesi (part 2) o com ens afecta l’estrès que pateixen els animals que mengem

Si en l’entrada anterior al bloc parlàvem de com ens afecta positivament el fenomen conegut com a Xenohormesi quan ens mengem les plantes sotmeses a el mateix estrès climàtic, de pol·lució o de falta de nutrients que nosaltres haurem de patir, aquest mes parlarem de com ens poden afectar les substàncies que segreguen els diferents animals que ens mengem quan estan sotmesos a tots tipus d’estrès.

Tot animal sotmès a estrès (ja sigui agut i fort, com és el cas del moment del sacrifici; com crònic i mantingut en el temps, com ara males condicions de vida) generarà unes substàncies per intentar de “aguantar” aquella situació i sobreviure, igual que les que parlàvem en l’entrada anterior que generen les plantes. La diferència és que els animals generen hormones i que nosaltres també som animals i, per tan, funcionem exactament amb les mateixes hormones.

Això significa que les hormones que el nostre cos fabrica es sumen a les que ingerim a través de la carn, làctics i productes derivats d’aquests animals que han viscut una situació d’estrès important. Així, si portem una vida estressada i a més, consumim productes d’animals estressats, ens estressarem el doble!

Aquestes hormones són indispensables per poder superar una situació que amenaci la vida en un moment determinat, preparant-nos per lluitar o fugir, però en estat natural de normal una situació d’aquest tipus no dura més que uns minuts o unes hores… Ben diferent de la nostra vida avui dia (on patim estrès continuat durant anys) i la de la majoria dels animals que explotem amb la ramaderia (que viuen en espais extremadament reduïts per a la seva mida, juntament amb altres animals estressats que fa que s’ataquin, hormonats i medicats per tal de produir més i evitar malalties que serien inevitables en aquestes condicions, alimentats amb productes que no són els habituals de la seva dieta, transportats en pèssimes condicions, amb llargues hores amuntegats dins de camions, al sol, sense aliment, sacrificats d’una manera que per molt que diguin produeix sofriment, peixos que moren clavats a un ham en un palangre o ofegats a la coberta d’un vaixell, …).

Jo, evidentment, com a vegetarià convençut aposto per una alimentació sense consum d’animals, però per qui no vulgui fer aquest pas, com a mínim, recomano un consum de productes animals d’origen ecològic, on es garanteixi el seu benestar, una alimentació saludable i respectuosa amb el seu metabolisme, els seus drets com a éssers vius, … D’aquesta manera qui vulgui menjar carn, al menys la menjarà de qualitat i amb uns nivells hormonals molt més controlats.

Per tan, veiem que si les plantes ens podien aportar Xenohormesi (protecció que ve de fora), el consum de la major part de carn que trobem a la venta el què ens aporta és més aviat Dis-xenohormesi, o el què seria el mateix, desprotecció (o atac) que ve de fora… Serà qüestió de exigir un millor tracte als animals de ramaderia, ja que això repercutirà en la nostra salut. El consumidor té la capacitat de decidir!

Per a més informació CONTACTA AQUÍ